15.12.15

Papasseit i De Roeck, Dóna’m la mà

El poema de Papasseit Dóna’m la mà sembla un d’aquells poemes senzills. Però, si es torna a llegir, més aviat és un poema molt concentrat i bell. El músic Ronald de Roeck el va musicar amb una peça que se t’endú. Deixo el poema i el video de la cançó. Per gaudir.

poema dona'm la ma


Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
                                bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant

Les barques llunyes i les de sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
                        miraran noves rutes
amb l’esguard lent del copsador distret.

Dóna’m la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara
a l’amor, tota cosa prop del mar
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar.

Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
                                bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

                               by Papasseit