30.9.15

Jericó

Jericó

I tots aquells que van pervertir-nos
avui criden als penya-segats
i s'esgarrinxen les camises.
Ens invoquen a tots nosaltres,
humiliats i amb ferum encara dels seus pixats,
a fer encara més alts els murs de Jericó,
per tal que cap nouvingut la pugui trepitjar.
Els escolto, dalt de l'atalaia dels sentits

i no sé dir on són els bàrbars.

24.9.15

Sagrada Família

Sagrada Família

Van ser les almoines de l'estranger
les que van alçar de nou el temple.
L'únic sostre alt, l'única casa gran

d'aquesta meva ciutat indigne.

2.9.15

By Igor.

L’estiu té caducitat. Quin remei. Tornar a la realitat em fa pensar en quina és l’autèntica realitat, si la de setembre o la d'agost. Al banc, on es cobren els rebuts, ho tenen més clar.

Tot i no ser, ni de lluny, tan dramàtic com estar a presó, la sensació de tornar a la feina, les rutines, al dia a dia que et xucla la millor energia, m’ha fet recordar aquests versos d’Òscar Wilde a la inoblidable Balada de la presó de Reading.

Mai no he vist al món cap home
amb ulls tan plens d’anhel,
esguardar amb tanta persistència
el petit tros de cel
i el nuvolet que el vent movia
com fúlgid navicel.


Jo amb altres presos caminava
pel pati desolat,
considerant quina seria
la seva malvestat,
quan vaig sentir que murmuraven:
«A forca és condemnat.»