12.10.14

Kore, un poema curt de Ferrater

Gabriel Ferrater era capaç dels versos llargs de In Memoriam, Poema Inacabat o Tornada o cisellar petits poemes, com aquest que reflexiona sobre l'amor i aquest “somriu” tan jove, tan en construcció i aquesta imatge tan exacta “i es trona a cloure intacta”. Es en Ferrater.

Kore

Somriu cada vegada
que una altra cosa d'ella
mereix un amor teu.
Somriu quan tu surts d'ella
i es torna a cloure intacta.
Somriu d'una tendresa
que no us suplicarà
(tu, amb el teu món àvid)
que li'n digueu bondat,
i a penes endevines
com s'absorbeix. Encara
li cal sumar-se. Encara

va naixent el seu cos.

4 comentarios:

  1. Aquest no el recordava , gran Ferrater

    ResponderEliminar
  2. El títol a què es refereix?
    A mi Ferrater em posa nerviosa com Joyce, no hi entro gairebé mai. Són l'Everest de la poesia i la literatura.

    ResponderEliminar
  3. No crec que els poemes de Gabriel Ferrater siguin hermètics, tancats. Alguns ho són més, especialment els darrers. Però no pas els dels seus dos primers llibres de poemes. De debò.
    "encara li cal sumar-se" = encara li cal aprendre, ella creix, madura.
    "Somriu quan tu surts d'ella
    i es torna a cloure intacta." = acaben de fer l'amor, i ella segueix intacta... és jove i somriu, somriu davant la vida, davant tot allò que ha d'arribar. En contraposició a ell, el poeta de ja una certa edat, etc.

    Fins ara.

    ResponderEliminar
  4. Gràcies per la teva explicació.
    Ara ho entenc millor.

    ResponderEliminar