25.1.14

Sylvia Plath, la poesia d'Arbres d'hivern

poemes de Sylvia PlathEl llibre de poesia Arbres d'hivern va ser el tercer de la curta obra poètica de Sylvia Plath, poetessa nord-amerciana. Escrits durant els darrers nous mesos de vida de l'escriptora, abans de morir per suïcidi al 1936, als 31 anys. Ariel i Crossing the Water són els llibres anteriors, també escrits en molts pocs mesos abans de morir. Arbres d'hivern és un llibre confessional, una poesia personal, d'una dona profundament trasbalsada.

Parlar dels poemes de Sylvia Plath és parlar de risc, de monstres interiors sense nom ni rostre, diuen que força influenciats pel també poeta Robert Lowell (1917-1977). A Arbres d'hivern es troba una poesia de vers breu i sintètic, on gran part de la força del poema rau en les potents imatges, a vegades fen ús dels mites, de Sylvia Plath. Com l'obra de Alejandra Pizarnik, el post de va pocs dies, els versos provenen de la foscor, de la depressió, on la mort voleia constantment.

L'edició catalana de Arbres d'Hivern data del 1985, de Edicions del Mall, gran editorial de poesia. El magnífic pròleg és de Marta Pessarrodona i les traduccions van ser de Montserrat Abelló.
poemes sylvia plath catala
Com gairebé qualsevol que conegui la figura de Sylvia Plath sap, ella és el tema central d'un dels millors llibres de poesia mai escrits, les Cartes d'aniversari (Birthday Letters) del qui va ser el seu marit i legatari de la seva obra, el poeta britànic Ted Hughes, a qui durant molts anys va ser acusat de ser la causa del suïcidi de la seva ex-dona. Després de llegir les Cartes d'aniversari es pensa una altre cosa. En tot cas, Ted Hughes va encarregar-se de publicar els llibres de poemes de la seva primera dona morta amb cura.

Dona sense fills
La matriu
sacseja la seva beina, la lluna
es despèn de l'arbre sense saber on anar.
El meu paisatge és una mà sense cap ratlla,
els camins lligats en un nus,
el nus sóc jo,
jo la rosa que aconseguiu:
aquest cos,
aquest ivori
diví com el crit d'un infant.
Com una aranya, teixeixo miralls,
fidels a la meva imatge,
no dic res sinó sang.
Tasteu-la, vermella i fosca!
I la meva selva
el meu funeral,
i aquesta muntanya i aquesta
lluentor de les boques dels cadàvers.
                              (Traducció de Montserrat Abelló, Arbres d'hivern, editat al 1985 per l'editorial Llibres de Mall)

Per un fill sense pare
Te n'adonaràs d'una absència, tot seguit,
que creix vora teu, com un arbre,
un arbre de mort, sense color, un eucaliptus d'Austràlia
que s'esclarissa, capat pel llampec -una il.lusió,
i un cel com les anques d'un porc, una manca total d'atenció.
Però ara mateix estàs mut.
I m'agrada la teva estupidesa,
el seu mirall cec. Hi miro dins
i no trobo d'altre rostre que el meu, i et sembla divertit.
És bo per a mi
que m'agafis el nas, un esglaó.
Un dia potser palaparàs el que és injust,
els petits cranis, els cims blaus desfets, el terrible silenci.
Fins aleshores els teus somriures són moneda fàcil.

(Traducció de Montserrat Abelló, Arbres d'hivern, editat al 1985 per l'editorial Llibres de Mall)

ted hughes sylvia plath
El seu marit (el pare de l'anterior poema?), el conegut poeta Ted Hughes va escriure molt sobre ella i en un poema fa referència a la obra poètica de Sylvia Plath. Acabo amb aquesta cita del bard britànic.
«Ara tot el que la gent troba
és el teu llibre de color groc, la màscara buida
del teu geni.
La màscara
de qui, obrint els braços per abraçar-te,
et va devorara.»

6 comentarios:

  1. Uf, estic amb la "Prosa completa" de la Pizarnik, arran del conte que vas penjar. Em sembla que m'esperaré uns dies a animar-me amb la Sylvia Plath... Llegir-la fa l'efecte devorador que apunta el Ted Hughes. El poema del fill sense pare és extremadament brutal!!

    ResponderEliminar
  2. em vaig llegir la campana de vidre, brutal, la poesia no l'he tastada, també he llegit un parell de llibres sobre ells i el marit....ja veig que la seva poesia deixa tocat el cor....uf!

    ResponderEliminar
  3. "cap gran amor, només la tendresa", deia Silvia Plath en una biografia. Que se suïcidés pel seu marit crec, doncs, que és molt dubtós. Segur que ho va fer simplement per la malaltia, la depressió. De totes maneres no sé entrar en la seva obra, ho admeto.

    ResponderEliminar
  4. A mi també em costa la seva poesia, tot i que té moments que em fascina. I versos extraordinaris. Suposo que no m'identifico.
    Doncs tampoc crec que es suicidés exclusivament perquè Ted Hughes la deixés per una altra dona (Poema "Dreamers" de Cartes d'Aniversari). També penso que era per la depressió. De fet, abans de conèixer Ted Hughes ja havia comès un intent de suïcidi.
    Sigui com sigui l'obra poètica de Sylvia Plath sempre em resulta interessant i forta.

    ResponderEliminar
  5. Molt útils també els seus diaris, publicats en castellà per Alianza amb una traducció impecable de José Luis López Muñoz. En vaig parlar al meu bloc en un seguit d'articles: http://antiartistes.blogspot.com/2011/12/els-diaris-de-sylvia-plath-1.html
    Tinc pendent el llibre de Hugues, i em desperta més l'interès aquest article.
    Recomano especialment l'edició de Proa de l'obra poètica de Sylvia Plath tan fabulosament traduída per Montserrat Abelló ( "Sylvia Plath. Sóc vertical. Obra Poètica 1960-1963", Proa, 2006)

    ResponderEliminar
  6. No puc opinar.
    No la he llegit.
    Però aquests poemes m'agraden molt.

    ResponderEliminar