25.1.14

Sylvia Plath, la poesia d'Arbres d'hivern

poemes de Sylvia PlathEl llibre de poesia Arbres d'hivern va ser el tercer de la curta obra poètica de Sylvia Plath, poetessa nord-amerciana. Escrits durant els darrers nous mesos de vida de l'escriptora, abans de morir per suïcidi al 1936, als 31 anys. Ariel i Crossing the Water són els llibres anteriors, també escrits en molts pocs mesos abans de morir. Arbres d'hivern és un llibre confessional, una poesia personal, d'una dona profundament trasbalsada.

Parlar dels poemes de Sylvia Plath és parlar de risc, de monstres interiors sense nom ni rostre, diuen que força influenciats pel també poeta Robert Lowell (1917-1977). A Arbres d'hivern es troba una poesia de vers breu i sintètic, on gran part de la força del poema rau en les potents imatges, a vegades fen ús dels mites, de Sylvia Plath. Com l'obra de Alejandra Pizarnik, el post de va pocs dies, els versos provenen de la foscor, de la depressió, on la mort voleia constantment.

L'edició catalana de Arbres d'Hivern data del 1985, de Edicions del Mall, gran editorial de poesia. El magnífic pròleg és de Marta Pessarrodona i les traduccions van ser de Montserrat Abelló.
poemes sylvia plath catala
Com gairebé qualsevol que conegui la figura de Sylvia Plath sap, ella és el tema central d'un dels millors llibres de poesia mai escrits, les Cartes d'aniversari (Birthday Letters) del qui va ser el seu marit i legatari de la seva obra, el poeta britànic Ted Hughes, a qui durant molts anys va ser acusat de ser la causa del suïcidi de la seva ex-dona. Després de llegir les Cartes d'aniversari es pensa una altre cosa. En tot cas, Ted Hughes va encarregar-se de publicar els llibres de poemes de la seva primera dona morta amb cura.

Dona sense fills
La matriu
sacseja la seva beina, la lluna
es despèn de l'arbre sense saber on anar.
El meu paisatge és una mà sense cap ratlla,
els camins lligats en un nus,
el nus sóc jo,
jo la rosa que aconseguiu:
aquest cos,
aquest ivori
diví com el crit d'un infant.
Com una aranya, teixeixo miralls,
fidels a la meva imatge,
no dic res sinó sang.
Tasteu-la, vermella i fosca!
I la meva selva
el meu funeral,
i aquesta muntanya i aquesta
lluentor de les boques dels cadàvers.
                              (Traducció de Montserrat Abelló, Arbres d'hivern, editat al 1985 per l'editorial Llibres de Mall)

Per un fill sense pare
Te n'adonaràs d'una absència, tot seguit,
que creix vora teu, com un arbre,
un arbre de mort, sense color, un eucaliptus d'Austràlia
que s'esclarissa, capat pel llampec -una il.lusió,
i un cel com les anques d'un porc, una manca total d'atenció.
Però ara mateix estàs mut.
I m'agrada la teva estupidesa,
el seu mirall cec. Hi miro dins
i no trobo d'altre rostre que el meu, i et sembla divertit.
És bo per a mi
que m'agafis el nas, un esglaó.
Un dia potser palaparàs el que és injust,
els petits cranis, els cims blaus desfets, el terrible silenci.
Fins aleshores els teus somriures són moneda fàcil.

(Traducció de Montserrat Abelló, Arbres d'hivern, editat al 1985 per l'editorial Llibres de Mall)

ted hughes sylvia plath
El seu marit (el pare de l'anterior poema?), el conegut poeta Ted Hughes va escriure molt sobre ella i en un poema fa referència a la obra poètica de Sylvia Plath. Acabo amb aquesta cita del bard britànic.
«Ara tot el que la gent troba
és el teu llibre de color groc, la màscara buida
del teu geni.
La màscara
de qui, obrint els braços per abraçar-te,
et va devorara.»

18.1.14

Tannkas de Carles Riba

tannkas catala descarregarEm resulta difícil explicar el plaer que provoca llegir els Tankkas de Carles Riba publicats, resumits, impresos en el llibre Del joc i del foc. Potser és la fragància lleu que duu l'aire del matí, el regust de la brisa de la nit d'aquests poemes breus, aquestes poesies tan curtes com perfectes. En deixo un tast.

«Dins el vent la llum
i dins un viatge al món.
Ah, una joventut
dins la meva mirada
i la meva enyorança!»
«La nit somia
riu avall de la lluna;
els morts, dins l'ombra,
comprenen les paraules
obscures dels poetes.»
«Una altra fulla
desisteix de la branca;
cada vegada
el jardinet em sembla
més gran, i que ens oblida.»

«Érem nosaltres
amb la nit dins les copes.
¿Recordes? Ebris
estranyament, parlàrem
de vida per més vida.»

16.1.14

Els poemes del professor

Els poemes del professor


I així, estimat professor,
quinze anys després,
vaig tornar a obrir
el teu llibre de poemes
per cerciorar-me que era
tan dolent com recordava que era.

      Igor Kutuzov. Ara és de nit, demà, ni idea.

10.1.14

Alejandra Pizarnik i el Poema para el padre

Alejandra Pizarnik (1936-1972), una de les grans renovadores de la literatura argentina y de retruc, de las lletres hispanes a finales del seixanta, principis dels setanta. Una veu única, potser, que en aquest poema a la mort del seu pare, ens va deixar una bella angoixa poètica.

poema al padre pizarnik
Estic acabant de llegir la seva obra completa. Potser no tot el que va escriure m'entusiasme en el mateix grau però sí, i especialment a la seva darrera obra, té contes, relats i poemes esclatants. D'aquells que sents, després d'haver-los llegit, una profunda estupefacció, com si t'haguessin fotut un inesperat cop de paella al clatell. Temàtica apart, Pizarnik, va renovar l'estil. La manera de cantar, la manera de mirar, de percebre i plasmar-ho. Bé, junt amb la gran Olga Orozco, Alejandra Pizarnik és una de les grans poetesses argentines. Malauradament és va llevar la vida als 36 anys després d'una llarga depressió. És impossible de dir fins a on hagués arribat, el que sí sé és que l'obra de Pizarnik que m'al·lucina del tot és l´ultima. Increíble. En el poema que us deixo, Poema para el pare, parla de la mort, de com l'enyorava i com va marcar la mort d'aquest, d'ulls blaus. Las metáforas, les imatges, l'expressió poètica són d'una gran emotivitat i força. Cal dir que l'escriptora composava des de les ombres.

poesies pizarnik

Poema para el padre

Y fue entonces
que con la lengua muerta y fría en la boca
cantó la canción que le dejaron cantar
en este mundo de jardines obscenos y de sombras
                          que venían a deshora a recordarle
                          cantos de su tiempo de muchacho
en el que no podía cantar la canción que quería cantar
la canción que le dejaron cantar
sino a través de sus ojos azules ausentes
de su boca ausente
de su voz ausente.
Entonces, desde la torre más alta de la ausencia
su canto resonó en la opacidad de lo ocultado
en la extensión silenciosa
llena de oquedades movedizas como las palabras que escribo.

I aquí un segon poema. Altre cop la foscor hi és present. Més abaix deixo un bon vídeo on es reciten els seus textos, molt bé, m'ha semblat.


La mesa verde

El sol como un gran animal demasiado amarillo. Es una suerte que nadie me
ayude. Nada más peligroso, cuando se necesita ayuda, que recibir ayuda.

Pero a mi noche no la mata ningún sol.

¿Tendré tiempo para hacerme una máscara cuando emerja de la sombra?

Me pruebo en el lenguaje en que compruebo el peso de mis muertos.

El mar esconde sus muertos. Porque lo de abajo tiene que quedar abajo. 



5.1.14

L'amor és un vals d'estocades

poemes catalans modernsPerquè els amants hem d'arrasar-nos
L'amor tot fet d'esgarrapades
amb la claror de gat mesquer
damunt les cornises del fòsfor

L'amor és un vals d'estocades
                                                              Pere Gimeferrer

Aquesta és una cita del llibre-poema Mascarada, que el poeta Pere Gimferrer va publicar i relligar el 8 de maig de 1996. Una gran llibre de poesia catalana i un llibre modern. No he llegit a tothom, ni de bon tros, però sospito que són pocs els grans llibres de poesia als darrers anys, encara que això no deixa de ser opinió. No va passar res. El llibre va sortir, va rebre el corresponent suport d'una gran editorial com Edicions 62 – Empúries, se'n va parlar als gran diaris i tururut. Fi. Des d'aquí, una mica a deshora, el reivindico.