23.9.13

Mor Juan Luis Panero, de la família Panero

poemes juan luis panero

La mítica família Panero, tres germans artistes: Juan Luís, Leopoldo María y José Moisés (Michi), literaris, escriptors i el que és el pitjor de tot, interessats en poesia. La mare, Felicidad Blanc, i el pare, Leopoldo Panero, també poeta, van ser els protagonistes de la famosa i oblidada pel·lícula El desencanto, de Jaime Chávarri al 1975, on es despullaven i deixaven davant la càmera la decadència d'una família i les seves manies, obsessions i altres bèsties mentals.

Panero com a poeta és interessant, no per a mi un gran poeta com Lorca, Dámaso Alonso, Jorge Guillén o Gil de Biedma. Potser perquè els seus versos son més per ser pensats, tenen un origen més intel·lectual que emocional. Conjugar la racionalitat i la irracionalitat dotant a la veu de música, fer poesia, és una sort que molt poques vegades es dóna. I no crec que sigui una qüestió d'ofici, sembla més una qüestió que depèn dels astres.
Deixo en aquestes cíber-pàgines-poètiques algun dels seus poemes, per recordar el poeta Juan Luis Panero i un vídeo amb fragments de El Desencanto.


Sólo son tuyas -de verdad- la memoria y la muerte...

Sólo son tuyas -de verdad- la memoria y la muerte,
la memoria que borra y desfigura
y la sombra de la muerte que aguarda.
Sólo fantasmales recuerdos y la nada
se reparten tu herencia sin destino.
Después de sucios tratos y mentiras,
de gestos a destiempo y de palabras
-irreales palabras ilusorias-,
sólo un testamento de ceniza
que el viento mueve, esparce y desordena.

Mis dulces animales

¿Qué puedo hacer? Si en esta hora
más triste de la tarde llegan y todas reunidas
corren y saltan a mi alrededor
y sus torpes hocicos restregándome
aturden mis oídos con banales quejas.
¿Qué puedo hacer? Yo que tanto las he amado,
que cambié sus repetidos y vulgares nombres
por otros ilustres entre la fauna y el corral.
Ahora que el caballo viene apresurando el trote
y me muestra su negociable virginidad perdida
y sonríe la rata en su agujero
masticando feliz sus convicciones,
ahora que el puercoespín canta el olvido
y la serpiente amarillenta exprime avariciosa su placer.
¿Qué puedo hacer? Si chillan la cigüeña y la gaviota
resbalando la esperma por sus muslos
y el astuto cerdito más que nunca gruñe fantasías e incumplidas promesas.
Tanto amor como puse, tanta desatada ternura
y cálida pupila sobre piernas o pechos
¿qué se hicieron?-, si sólo con protestas, improperios feroces,
traiciones tan baratas y usadas que nunca imaginara
pagan mis interminables, dolorosos desvelos.
Y vedlas avanzar, enlazadas sus pezuñas o rabos,
horda cruel sobre la hierba húmeda
y luego ya calmadas, contempladlas,
desafiantes labios, oscuras cavernas
donde caí mil veces y volveré a caer,
aunque el buitre, bendecido por sagrarios y misas,
escarbe mi carroña y se alimente de ella
recompensando así su vaginal y temblorosa paz.
¿Qué puedo hacer? Mientras altiva,
el largo cuello de poderío y perlas adornado,
la jirafa me mira y desaprueba con elegante gesto mi conducta,
lo mismo que la lechuza dogmática y prochina.
¿Qué puedo hacer? Si todo este aquelarre, ansioso de venganza o justicia,
irrumpe en el ocio merecido de un domingo,
y nada quiero reprocharles, aunque algo podría.
¡Oh mis dulces animales!, si os he amado tanto
que ahora cuando os veo, en galope polvoriento y frenético partir,
os daría hasta aquello que no os pertenece,
lo poco que bajo astillada memoria
y estremecidos signos de placer, os he ocultado.
Sí, os entregaría mi corazón más puro,
aun sabiendo que no es buen alimento para vosotros
y que poco provecho sacaríais de él.
¡Oh mis dulces animales picoteantes sin descanso,
como el tordo o el grajo, en la parra más dulce!
¡Oh siempre interesadas bestias bellas,
en la fruta que alegra el árbol en verano!



13.9.13

Poema Octubres


dies de tempesta
By Igor.
El poema Octubres és la primera versió de “Dia de Tempesta”, inclòs al llibre “4 Patis” que us podeu descarregar gratuïtament a Smashwords (Poemes 4 Patis) com ho ha fet (Oh, miraclus!) força gent. No sé perquè vaig condensar el poema i, després de trobar els paperots de les primeres versions, em queda el dubte de quin és millor. Com que sóc molt simpàtic deixo aquí les dues versions, per si algú li ve de gust de llegir-les. Primer la versió en llarg i després de la versió en pot petit. Si voleu trobar els papers i objectes perduts, res millor que canviar de pis.

Poema Octubres

Dia de tempesta,

mes d'octubre.

De la petitesa

del meu pis

en faig un fortí

sense espitlleres.



Al pic del migdia

quasi nit,

els nens són els únics

que somriuen

sortint de l'escola,

aquell temps

sense minotaures.

Com pedres rodolen

riu avall, avall...

Plou i les sabates

floten. Riuen

per una de nova

i per cada nova

els rostres riuran.





La llibertat és

al principi

i al final, modesta.

De la resta,

al llarg laberint,

no recordo res.

Sé que hi ha

diapositives,

màscares,

caixes mudes

i espais sense vides.




poemes gratis catalaDia de tempesta

Dia de tempesta

mes d’octubre,

els nens són els únics

que somriuen

sortint de l’escola,

una platja

sense minotaures.

Plou i les sabates

floten. Riuen

per una de nova,

riu avall.



Del llarg laberint

no en sé res.

La llibertat és

al principi

i al final, modesta.



                       Igor Kutuzov.


6.9.13

El proverbi de Joan Salvat Papasseit


A vegades la poesia, de tan simple, la poesia plau. Com en aquest proverbi de Salvat Papasseit.


Proverbi

Així la rosa enduta pel corrent
així l'espurna de mimosa al vent,
la teva vida, sota el firmament.

3.9.13

ab què amor plaga els enamorats!

Si parlem d'amor....


Veniu plorant, ab cabells escampats,
uberts los pits per mostrar vostre cor
com fon plagat ab la sageta d'or
ab què amor plaga els enamorats!

sense grans canvis des dels temps d'Ausias March. 

1.9.13

Mor el poeta Seamus Heaney


poemes catala seamus heaney
Ha mort el poeta Seamus Heaney però no els seus poemes. Ell era un del pocs nobels en literatura que escrivia versos i encara era viu. Se'l comparava amb un altre poeta irlandès, W.B. Yeats, encara que per a mi, tot i ser complexa, la poesia de Heaney se'm fa més propera i verdadera. El prefereixo a ell.
Si voleu aprofundir en la figura d'aquest poeta, podeu llegir els articles que vaig escriure en aquest mateix blog:

- al 9 de juny de 2013: Humiliació
- al 17 de maig de.2011: L'esmolador

No deixa de ser curiós que la majoria de poetes només són noticia quan es moren o reben un premi de molt prestigi. Mentre treballen els versos i els publiquen, res de res. I recordant el paral·lel entre Yeats i Heaney, he pensat en el poema que va escriure Auden, En memòria de W.B. Yeats, que bé podria ser adient ara. Deixo un fragment, en traducció de Salvador Oliva.

(...) Lluny de la seva malaltia,
els llops escodrinyaven els boscos sempre verds,
el riu del camp no es va deixar temptar pels molls de moda;
les boques afligides
van ocultar als poemes la mort del seu poeta. (...)

Far from his illness
The wolves ran on through the evergreen forests,
The peasant river was untempted by the fashionable quays;
By mourning tongues
The death of the poet was kept from his poems.