11.11.12

Poema del petit país

Primer de tot caldria preguntar-se si això és una poesia. Després, entendre que no és més que una mirada irònica sobre Catalunya, petit i gran país de les nostres misèries i alegries.

Aquest país és tan petit

Aquest país és tan petit
que del borrissol
en diuen bosc de les fades
i els àngels i els ànecs
es confonen al cel de cremallera
Oi-tant-Oi-tant-Oi-tant
Tan petit, petit, petit
que les mascarades*
només les llegeixen
altres poetes
Aquest país és tan petit
que fins i tot els rockers
fan anuncis
pels usurers globals
amb noms comarcals
Oi-tant-Oi-tant-Oi-tant
Els lladres no els cal
anar a presó,
els grassos no paguen
impostos
Els polítics somien
corrupteles perfectes
i parlen d'Icàries
de prostitutes n'hi ha poques
i a les festes badallen
els xulos ho són a mitja jornada
pel matí són perfumistes
els actors fan de reis
borratxos i escombriaires
a la tele surten quatre gats
que s'entrevisten ufanosos
els uns als altres
els professors tenen prou
amb dos noms
i un és d'un club de fútbol
els nens no surten del pati
les nenes tampoc
els pidolaires s'ho miren
i somriuen
els amics dels amics
són tots
de merda també
n'hi ha per a tothom
i els cucuts semblen
tenir una única cançó
Oi-tant-Oi-tant-Oi-tant

* Mascarada, de Pere Gimferrer. Un grandiós llibre de poesia.


poemes catalunya
Petit Príncep

3 comentarios: