 |
| La poetessa catalana Marta Pessarrodona |
«La
poesia, per a mi, és una mena de striptease», va dir en un
pròleg Marta Pessarrodona. Aquesta poetessa catalana va aconseguir, ¡oh, gràcies senyor!, fer la seva pròpia poesia, deixant-nos l'emprenta dels seus versos que destacaven per moltes raons. Una, que segueixen un camí propi.
Potser
és hora de recordar aquesta gran poetessa. Potser som un poble
d'ignorants. Jo, quan llegeixo alguns dels seus versos aspres i
despullats sento que desperto, que de sobte algú ha retirat el
decorat i queda la paret, grisa, sense un xic de pietat. Per cert,
que va publicar molt durant els anys 60' i 70', bones collites, bons
temps per a la literatura catalana.
Per
cert, ella és una gran entesa d'aquell homenot, Gabriel
Ferrater.
Lliçó de les coses
Llarg aprenentatge,
el del cinisme.
Qualsevol fe
et pagarà amb fred,
i l'hivern és llarg,
dura massa.
Viuràs tot el que cal
per veure
coincidir contraris.
I si ets poeta
t'embolicaràs
en petites coses,
cridaràs per minses
injustícies i et bandejaran
tots els partits polítics.
La censura seran els amics,
tu mateix,
impàvid de contemplar,
per primera vegada,
que la terra gira,
i que res
res no ho detura.
Més que un poema sembla un avís d`amenaça inminent. Només me cal dir que "Si no ets poeta
ResponderEliminartambé t'embolicaràs en petites coses"
Totalment d'acord amb lo del striptease jajaja. Com diu Aina també els que no son poetes s'embolicaràn en petites coses però els poetas com deia Pessoa som uns grans fingidors. Molts Besets!!
ResponderEliminarEls poetes fins i tot confonen el dolor real amb els mals imaginaris, pobres!
ResponderEliminarAina, sí, és tallant i amenaçador. Però tú, quan la llegeixo em poso de peu dret...
Fins ara.
Em fa vergonya reconèixer que no l'ha he llegit.
ResponderEliminarPerò ho arreglaré.
Una gran lliçó!
ResponderEliminarQué maravillosa poesía; tan aplicable a lo que siento ahora en mi país,,, donde la izquierda nos dice que tenemos que aplaudir un dictador como Chavez y la derecha no deja de lustrar la sangre de sus botas... y ya he visto coincidir a los contrarios,
ResponderEliminary el silencio -la censura- claro que sí, últimamente lleva el perfume de mi propio estupor.
Muchas gracias; con estos versos, el mar y Gaudi es muy difícil no tomarle cariño a esa tierra tan mágica.
Qualsevol fe
ResponderEliminaret pagarà amb fred,
Són dos versos que tallen com una navalla. Ui!