25.1.12

Si és de Nit

Poesia nocturna, un poema a la nit. La poesia NIT és un cant a la màgia d’aquest estat absolut, la nit.
poemes nit
Nit, by Igor.
              Poema Nit
Es despenja flonja pel bosc de cabells
a les fosques llisca el silenci de l’aigua,
les parpelles closes somien finestres.
Onatge de queixes, imatges i vidres
surant a l’aroma del vespre adormit,
el cor desvestit per corrents subterranis
No sóc el d’avui, ja recordo les rutes.
Colpeja les membranes del cor, on ets?
Al carrer molt ample i sense nom, la nit,
on milers arriben, diluint-se. Tornen.
Ressona la cançó de bressol. On era?
Aquí, tan a prop! Recosint les llegendes
que em calmen les mans retorçades d’avui.
També aquestes flors que s’encenen i s’allunyen
deixant reguerots de deixalles. Fins mai!

La nit fa ploure matisos, la brisa
creix, molsa a les oïdes, una melodia peculiar
no preguntes però van arribant respostes
més respostes morint a la sorra molla.
No et molestes en recollir-les, com petxines,
totes les que has anat deixant aquí i allí.
Crec que és la brisa i aquesta música
que flota per anar elevant-se fins dalt,
arrapant-se a les parets del pati, creixent.
Els grisos morts que tant estimo
a la ciutat dels colors, l’amor del port
pujant fètid i vital, tolls envernissats amb llunes
les veus que es van perdent en el temps,
fusta negrosa d’una taula, bar de mitjanit,
les passes besant carrers torçats, Casc Antic,
el jardí de llums, bombetes solitàries de pensió,
reflux de l’ària al llarg del Passeig enlluernat
obrint l’iris, calant a les mandíbules obertes.
Sagnes perquè morir és la continuïtat,
les façanes ensorrant-se, el jo silenciat, somnis,
les distàncies que la nit exhala en un salt.
                                                                  Igor Kutuzov.

poesia nocturna
Poema nit, by Igor.

21.1.12

Cantar

Cantar
Cantar de matinada
Cantar per qualsevol raó
                         Igor Kutuzov

11.1.12

Somni del Mediterrà

I
Fruits estranys, by Igor.
I altre cop, una poesia curta... en homenatge al mar.

Somni del Mediterrà

és clar, turons de quatre pins,
barrancs de canyes, cel i llum
creixents
                 camí de sorra, sec,
que duu fins dalt. Si em giro veig
allí, el mar. Més lluny, enllà,
es creen lletres, fruits estranys
                                           Igor Kutuzov

8.1.12

Poesia Miratge

    Poemes curts, aquest, sobre un horiztó, del llibre de poesia 4 Patis.
Horitzó, by Igor.

MIRATGE

L’horitzó és lluny,
franja blanca al mar
a la plana punts
cosits al cel vast.
Serp de foc al vespre,
lliscant com els cossos
dels amants que es besen.

El somni, humil.
Surto, una caixa
de jocs per obrir.
Torno, el miratge
és un fil de cendra.

3.1.12

Poema Nadó


Es pot llegir com es vulgui, és clar. Va ser escrita quan la meva dona estava embarassada.

Des d'un Abisme
Des de l’abisme, esquinça
poesia infancia
By Igor.
el misteri. Llum a l’ànima,       
nit clara per dos agnòstics.

La ciutat s’arronsa, neda
en el seu bassal d’espurnes
quant tots dos ballem ingràvids,
trepitjant camins d’esponges.
Lluny del temps
la terra s’espiga.
                             Igor Kutuzov