Poesia Runa, de Vinyoli

Joan Vinyoli és un d'aquells casos de poeta entre línies. Tot i assolir un cert grau de popularitat i reconeixement, penso que avui no se'l recorda com es correspon a la seva obra, les seves magnífiques traduccions i el seu llegat intel·lectual.

Bé recordo les seves magnífiques traduccions de Rilke al català i el seu “Vent d'Aram”, un llibre tòtem per a mi. De totes dues coses en parlaré. Hi ha tants i tan bons poetes per oblidar a Vinyoli?

Aquí deixo RUNA, la condensació poètica del llibre “Encara les paraules”.

RUNA
 

Mira: jo sóc una paret. Els pares van alçar-la
maó sobre maó fins a la mida
que veus , una paret de casa humil.
Fixa't com es clivella,
com va esfondrant-se a poc a poc  amb sord ,
feixuc estrèpit.

Però ja a terra tot,
amb mans obreres de paraula,
nit rera nit,
pacientment plego la runa
i novament edifico.

Tornar al blog Antigua Vamurta