Descomposició

Una poesia sorgida de la xafogor, d'un dia d'estiu qualsevol. És un d'aquells poemes que, perdut, em van sorprendre anys després, quan el vaig trobar. Remotament inspirada en L'estranger, de Camus. Una poesia de la intuició.

* pressionables i sobreexposició no figuren als diccionaris. Una llàstima. Una petita llicència.

                        Descomposició

Tota aquesta sorra que cau

damunt els caps dels vianants

d'ulls com tirites, aquest sol

assegut damunt com un jutge

els trams es fan eternitats,

llargs, arrossegant tot, el cos

sense massa bé ser ningú.

Tan tous, tan pressionables.

Pels carrers una única

llum domina i aplana,

els colors de la corba.

També hi ha l'altre temps

però tothom recela

i el guarda a la butxaca

com una gran penyora.

Sobrexposats al ambre...

Quan la ciutat es vincla

hi ha una pausa, creus

ser igual i no ets.

Els volums s'estructuren:

ara l'ombra que neix

ara que tornen les persones

i el déu dels vents torna també;

corre per aquí el diable,

pot ser aquella dona grassa

que puja per les Rambles,

avui que tot s'assembla

esborrem tots els focs

que deixen les acàcies.

                                    Igor Kutuzov

Tornar al blog Antigua Vamurta