27.4.16

Malsons de gat, relats de literatura fantàstica



Aquest dijous, a les 19:00 h, farem la presentació oficial de “Malsons de gat” a la llibreria Gigamesh!!! AQUÍ us deixo l’enllaç a l’esdeveniment que hem obert a Facebook per si us hi voler sumar. «Malsons de gat» és un llibre de relats foscos, distòpics i en la línia de la ciència ficció més suggerent que planteja 15 històries on la realitat sempre es posa en qüestió. 



«Malsons de gat», el llibre que inaugura la col·lecció Medea de literatura fantàstica i ciència ficció en llengua catalana, de l’editorial Hermenaute. «Malsons de gat» és un llibre de relats foscos, distòpics i en la línia de la ciència ficció més suggerent que planteja 15 històries on la realitat sempre es posa en qüestió. Els malsons dels gats, animals sempre especials i evocadors, i també dels éssers humans, prenen forma en aquest recull de satírics cops de puny literaris. Un llibre que conjuga la ciència ficció, l'horror grotesc i que és mou en paràmetres un xic surrealistes.



«Malsons de gat» és un artefacte literari singular. No és un recull de contes ni una antologia, sino un viatge a sis mans inspirat en el joc literari dels cadávers exquisits. Tot comença com un repte a través del correu electrónic. «Ep, mira, tinc aquest inici de relat, vols continuar-lo?». La resposta no es fa esperar i deriva en un creuament de textos que s'allarga durant uns anys.



Sinopsi: A «Malsons de gat» hi trobareu quinze històries, quinze malsons d
’índole ben diversa, amb personatges que habiten mons inquietants, on la foscor és gairebé sempre present, com si lobscuritat per ella mateixa tingués el do dafavorir que sesdevinguessin fets extraordinaris. Sembla que en els humans, els malsons i la por van de bracet.



13.2.16

Minerva Margarita Villarreal, poetessa mexicana, de tant en tant, escriu poemes epigramàtics que em van caure, o millor encara, saltar de la cadira. En deixo alguns, amb l'esperit del gran poeta Marcial.


Indiscpuesta

Te quejas de que no hay hombres
y cuando llegan los espantas.
¿Fea?
No, la boca abres
y no precisamente llueven besos,
es tu amargura la que arrecia.


Sabiduría

Ah, el amor, mi Catulo,
el amor que me juras eterno
más tarde lo sabré
derramado
en las piernas de Filis.


La litera de Claudia es detenida ante el paso de las masas

¡Esta aberrante multitud,
esta imprevista marcha que obstaculiza mi paso!
Ojalá mi hermano
volviera del Hades y estuviera aquí
para ordenar una leva
y así limpiar
nuevamente
las calles de Iguala.

31.1.16

Amb il•lusió!

«Amb il·lusió». Cita de l’economista i polític Artur Mas (Barcelona, 1956- Barcelona 2016).

15.12.15

Papasseit i De Roeck, Dóna’m la mà

El poema de Papasseit Dóna’m la mà sembla un d’aquells poemes senzills. Però, si es torna a llegir, més aviat és un poema molt concentrat i bell. El músic Ronald de Roeck el va musicar amb una peça que se t’endú. Deixo el poema i el video de la cançó. Per gaudir.

poema dona'm la ma


Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
                                bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant

Les barques llunyes i les de sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
                        miraran noves rutes
amb l’esguard lent del copsador distret.

Dóna’m la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara
a l’amor, tota cosa prop del mar
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar.

Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
                                bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

                               by Papasseit


5.11.15

Joyce Mansour, erotisme y cruel surrealisme

Poetessa surrealista y provocadora. Té una cosa genial. Les seves poesies són capaces de sacsejar fins i tot el dia dels morts. La vaig descobrir en una antologia de poemes francesos, d’entre piles i piles de versos que gairebé no em deien res. Va morir l’any 1986 a Paris. Alguns crítics li ha retret una obsessió per l’erotisme barrejat amb cruesa macabre. Jo li agraeixo que hagi escrits bons poemes, poemes inflamats. Deixo algunes poesies curtes com a tast. 


Succeí al principi.
El primer poeta va orinar el seu amor.

Febre el teu sexe és un cranc
Febre els gats s’alimenten dels teus pits verds.

El teu cap separat del teu coll tallat
És el principi de l’eternitat.

                         (traduccions d’Igor Kutuzov)

Caça de Macadam

Hi ha les vostres mans al motor
Les meves cames a la caixa
Els frens entre els meus genolls
La vostra carn a la meva pell
Hi ha un ocell sobre el ventilador
Un home sota les rodes
Les vostres mans al motor
Tot jugant amb un clau
Hi ha un crit a dins del motor
Un gendarme i la seva llibreta
Una carretera al retrovisor
La brisa entre els meus genolls
Un colós sense cap condueix el vehicle
Són les meves mans al volant
El meu sexe càndida que implora.


                               (traducció de J. Parramon)