23.11.14

El Fòrum, la tifa de Barcelona

forum barcelona i l'arquitectura
La tifa del Fòrum, by Igor.
El Fòrum de Barcelona és un No-Lloc. Encara que hi vaguis mil vegades no n'obtindràs cap experiència significativa, no coneixeràs cap altre ésser humà, no t'aportarà res, no ho recordaràs, tu mai has de dir que has trepitjat el Fòrum perquè el Fòrum no existeix. No em creus? Aporto proves pericials: les fotos que il·lustren aquesta breu entrada de blog. Encara que no recordo haver-les fet mai. Anar al Fòrum és com anar al Mercadona, oblit, oblit, oblit.
By Igor.

By Igor.













D'aquí a no gaires anys El Fòrum figurarà en els programes d'estudi de totes les universitats d'arquitectura del món en l'apartat de “Grans tifarades arquitectòniques del Segle XX. Subtítol: Tu mai no ho faries.”. I els arquitectes del futur es preguntaran, però, com va ser possible? I com ningú no va dir res? I com és que l'alcalde no el van desterrar? I com és que entre tants milers i milers de m² de sostre va haver un 0% d'habitatge social contradient totes les lleis d'aquell petit país? Per què tothom va callar?

By Igor

By Igor.
A nivell purament polític la resposta es senzilla: el factor 3%.


El Fòrum de Barcelona és el camí al no res, l'absurd de l'arquitectura, la victòria de les grans corporacions sobre el bé públic, la derrota de l'Ajuntament de Barcelona i de pas, de tots nosaltres. Nosaltres? Què som? Ciutadans o usuaris?

By Igor.

Tonteries futuristes, By Igor.

forum absurd barcelona
Matar el mar, by Igor.


Absurd, by Igor.

20.11.14

L'art de la dansa

La pluja fràgil, aguant de les teules
en equilibri. Ella, la dansarina
    no arribarà mai 
    a caure, a saltar
    com la pluja.

Paul Eluard (Saint-Denis, 1895 - Charenton 1952)

19.11.14

Nit d'amor


«Nit d'amor, que entre dos diumenges veig que et tanques, talment un gran ocell tot negre amb ales blanques»

Paul-Jean Toulet (Pau, 1867 - Guéthary, 1920)

12.11.14

Poemes Pessoa en català (II)


Un altre cop en Fernando Pessoa torna a aquest blog de poesia, amb dos petites traduccions dels seus poemes al català. Es fa difícil escollir entre els poemes de Pessoa, la veritat. Serà qüestió de traduir-ne molts. Sempre em sedueix la poesia de Pessoa. Mai no estic segur si es decanta per la ironia o la emotivitat. Probablement bascula entre totes dues. El segon poema que deixo recorda a la seva famosa Autopsicografia (El poeta és un fingidor!!!), aquest cop amb llàgrimes. Llàgrimes de cocodril o llàgrimes del cor?


Em fan pena les estrelles
lluint tant de temps,
fa tant de temps...
Em fan llàstima elles.

No hi haurà un cansament
de les coses,
de totes les coses,
com de les cames o d'un braç?

Un cansament d'existir,
de ser,
només de ser
l'ésser trist brillant o rient.

No hi haurà, en fi,
per les coses que són,
no la mort, potser sí,
una altre mena de fi
o una gran raó—
qualsevol cosa així
com un perdó?

***

Tot el que vaig estimar, si ho vaig estimar, ho ignoro,
i és com la infància d'un altre. Ja no sé
si ho ploro, si es suposa que ho ploro
o si ho ploro perquè crec que ho ploro.

De llàgrimes hi entenc... Aquestes són calentes
en uns ulls plens d'una mirada perduda...
Però en tot cas em són indiferents
les causes vages d'aquest mal sentit.

I ploro, ploro, amb sinceritat
de qui plora sentint com plora
sense saber si ploro mentint o de veritat
continuaré, sense saber-ho, plorant.