29.10.14

Racionalisme arquitectònic a Barcelona

racionalisme, moviment
El cert és que el moviment racionalista a Barcelona, en edificis, té poques mostres a Barcelona, però a mí em semblen boniques i equilibrades. Uns pocs edificis amb pes i molta presència, la majoria, no sé la raó, a la mateixa Diagonal o al costat d'aquest eix. El cas és que com a moviment arquitectònic el racionalisme, al món, va patir de massa. No tinc idea d'arquitectura, per veient les fotos que us deixo més avall crec que s'entén el que vull dir. Tenen alguns edificis un no sé que d'arquitectura soviètica, dura, aspre, que fa por, que sembla que aniquilin l'individu.

arquitectes racionalistes

El racionalisme arquitectònic sorgeix a Europa després de la Primera Guerra Mundial, tot i que la majoria de grans edificis a Barcelona són molt posteriors. El racionalisme proposa mínima decoració, trencament amb la història, minimalisme i alguna cosa que recorda la producció en sèrie. A més del pavelló de Montjuïch n'hi un enorme edifici a Diagonal 419-421 (acabat l'any 1939, obra de Ricard Churruca Dotres), amb Enric Granados i un altre al carrer Bruch 168 (el de la foto de capçalera), i un altre al carrer Aribau 212 cantonada Diagonal.



26.10.14

Diu Yeats

Ell desitja les teles del cel

Si tingués jo les teles bordades del cel,
recamades amb daurada i platejada llum,
Les teles blaves i les tènues i les fosques
de la nit i la llum i la mitja llum,
estendria les teles sota els teus peus:

Però, sent pobre, tinc només els meus somnis;
He estès els meus somnis sota els teus peus;
Trepitja suaument, perquè trepitges els meus somnis.


He wishes for the cloth of haven

Had I the heavens' embroidered cloths,
Enwrought with golden and silver light,
The blue and the dim and the dark cloths
Of night and light and the half-light,
I would spread the cloths under your feet:
But I, being poor, have only my dreams;
I have spread my dreams under your feet;
Tread softly because you tread on my dreams.



(tinc dubtes amb la traducció, com sempre...)

12.10.14

Kore, un poema curt de Ferrater

Gabriel Ferrater era capaç dels versos llargs de In Memoriam, Poema Inacabat o Tornada o cisellar petits poemes, com aquest que reflexiona sobre l'amor i aquest “somriu” tan jove, tan en construcció i aquesta imatge tan exacta “i es trona a cloure intacta”. Es en Ferrater.

Kore

Somriu cada vegada
que una altra cosa d'ella
mereix un amor teu.
Somriu quan tu surts d'ella
i es torna a cloure intacta.
Somriu d'una tendresa
que no us suplicarà
(tu, amb el teu món àvid)
que li'n digueu bondat,
i a penes endevines
com s'absorbeix. Encara
li cal sumar-se. Encara

va naixent el seu cos.

2.10.14

El Pi de Sant Gervasi

Carrer Balmes amunt, a la Bonanova, abans d’arribar a la Plaça Kenndey, hi ha un edifici amb un pi al capdamunt. Com un tòtem que recorda al mig de la ciutat la natura.

24.9.14

Poemes Pessoa en català (1)

He estat mirant per aquí i per allà poemes del Pessoa traduïts al català i, no del tot content, he decidit fer-ne una versió pròpia a partir de l'original en portugès i del castellà, millor traduït, perquè aquesta llengua té una sonoritat, sovint un final de paraula més suau, proper a la llengua de Pessoa. Aquest és el primer, el famós poema curt Autopsicografia.


Autopsicografia

El poeta és un fingidor.
Fingeix tan completament
que fins i tot fingeix que és dolor
el dolor que de veritat sent.

I aquells que llegeixen el que escriu
en el dolor llegit un bé senten,
no els dos que ell va patir,
només aquell que ells no tenen.

I així sobre rails
rodola, divertint la raó,
aquell tren de corda
que s'anomena el cor.


O poeta é um fingidor.
Finge tão completamente
Que chega a fingir que é dor
A dor que deveras sente.
E os que lêem o que escreve,
Na dor lida sentem bem,
Não as duas que ele teve,
Mas só a que eles não têm.
E assim nas calhas de roda
Gira, a entreter a razão,
Esse comboio de corda
Que se chama coração.